22/4/14

El meu referent polític és Josep Lluís Carod-Rovira.

El Sr. Josep Lluís Carod-Rovira és un polític catalanista que defensa la llibertat del poble català, la seua autodeterminació i el seu dret a la independència. Tot i ser nacionalista, la seua visió d'aquest és molt àmplia i potent. 

Va ser President d'Esquerra Republicana de Catalunya i, finalment el 2003 va entrar a formar part del Govern Català en qualitat de Conseller en Cap. La seua estada a la Generalitat va ser molt curta ja que va ser acusat pel Gobierno de España (llavors constituït pel PP) de mantenir una reunió secreta amb membres de la banda terrorista ETA amb l'objectiu que no atemptessin a Catalunya. Tot i que ell no va negar mai haver-la mantingut (demostrant així una sinceritat i talla política poc assolida per cap polític anterior), sempre va negar rotundament la mentida de Madrid sobre l'objectiu d'aquesta reunió que no atemptessin a Catalunya. 

En la meua opinió, el govern tripartit català, llavors presidit per Pasqual Maragall, no va estar a l'altura del moment polític que se li presentava i Carod-Rovira va ser expulsat i apartat del govern. És a dir, que Pasqual Maragall no va ser capaç de plantar cara a Madrid, caient de quatre potes a l'estratègia política preparada per l'España d'Asnar, donant així, al meu parer, més força a la fal·làcia que deia que en Carod havia pactat amb Eta que aquesta no atemptaria a Catalunya, tot per enganyar el poble castellà i guanyar vots amb la catalanofòbia.

Ara està retirat de l'escena política, però la seva visió del que ha de ser Catalunya ha calat en la política catalana.
La vigència del seu llegat la podem rastrejar en algunes de les tesis de l'Assemblea Nacional, la qual, entre moltes altres coses, ha estat capaç de reunir un milió i mig de persones a Barcelona, o construir una cadena humana que unís tot Catalunya, de llevant fins a ponent, tot des d'una perspectiva lúdica i pacífica.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada